Per la memòria, que no m'és massa fidel. Perquè hi ha coses tan boniques a compartir! Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...
dimecres, 3 de gener del 2018
3 de gener de 2018
Preparant la nit més màgica de l'any, pensava en totes aquelles persones que no tenen patges a prop que puguin fer-los arribar cap somni. Aquells a qui no els permetem ni somiar perquè el seu dia a dia es belluga en una dimensió sintètica, frenètica i desdenyosa; arisca i menyspreable. A la meva carta als tres Savis d'Orient hi demano que tothom pugui deixar parlar a l'infant que portem dins: el que cerca, el que es meravella, el que és protegit i no està sol, el que pot creure en un desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada