27 de novembre de 2016

Una descoberta que m'evoca als Beatles (els més saberuts, perdoneu la gosadia de comparar!). Cançons curtes a cop de guitarra, plenes d'acords que ambienten i transporten. 
Fa gràcia sentir-les i trobar-te que quan t'hi enganxes, s'ha acabat. "Saben a poco" dirien alguns. O allò de "Lo bueno, si breve, dos veces bueno". Mireu-vos-ho com vulgueu.


Tony Molina
Dissed and dimissed

19 de novembre de 2016

(Va de castells, es veu. Aquest cop no és de plàstic. És un castell al cel)

Ahir vam celebrar de Santa Cecília a l'escola. Va ser un luxe topar amb músics d'alta volada, oferint el seu do a la canalla. Música de qualitat, a mercè d'unes orelles que recullen com esponges. Dèiem que són un públic molt agraït, els nanos. És cert. No per això hem de deixar de tenir cura del que els oferim. 

Tota la música va ser un regal, va condicionar l'estat d'ànim, va inundar d'alegria i de festa. Em quedo amb una melodia que ens va acaronar l'última hora de la tarda. Gràcies tots aquells que ens heu regalat temps i sintonies. 

Castle in the sky, bso
versió per a guitarra

Versió amb tutorial, per als més atrevits...

17 de novembre de 2016

Un petit castell de plàstic. Em fa pensar en els clics de playmobil que corren per l'escola, amunt i avall. Els personatges que cobren mil vides diferents, que perden els cabells o les potes però són eterns en les ments de tanta canalla. 

El senyor Felipe de Borbón i tota la ramada no seran mai tan feliços com aquests ninotets. Tampoc el seu castell serà de plàstic.

Little plastic castel

Ani di franco

15 de novembre de 2016

Les casualitats del navegar per internet, fins i tot dels tempos a deshora, ens porten a troballes interessantíssimes. Deixant a banda el temps que aboquem sense consciència en aquestes passejades internàutiques, n'hi ha que realment són una meravella. M'ha agradat saber que s'està celebrant El meu primer festival, que pretén "la difusió d’un cinema plural i creatiu, tot oferint una mostra de creacions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps", per a infants. 

La vida, més enllà de les sèries i pel·lícules estereotipades. Vinga, us hi animeu?

6 de novembre de 2016

Ara que entra el fred per la porta gran (benvingut siguis, senyor fred) em veniu vosaltres, de forma etèria i concreta alhora. El fred m'omple d'unes ganes irreprimibles d'abraçar-vos (d'abraçar-te) i de fondre'm en aquest moment per sentir-vos i sentir-te a prop. I que em sentis a prop.

Tu, i tu, i tu també. Tots vosaltres que m'acompanyeu; que potser esteu en un moment difícil; que acabeu de rebre un regal a la vida; que la distància ens separa però no ens allunya. Em ve de gust dir-vos, de dir-te: T'abraço.


Jo (t'abraço), lletra d'Enric Casasses
Gerard Quintana

Jo, menjo sol tot l'hivern. T'abraço.
Camino aquest carrer. T'abraço.
M'enfonso en el no res. T'abraço...
Jo, compro un encenedor. T'abraço.
De nit em crec que et veig. T'abraço.
Potser vol entrar vent. T'abraço...
Jo, passo calor, fa fred. T'abraço.
Ni t'abraço ni no... t'abraço.
Discuteixo amb infants. T'abraço...
Jo, m'aturo pel camí. T'abraço.
Escric qualsevol vers. T'abraço.
Em desperto, obro els ulls. T'abraço...
Jo, m'escapo de l'infern. T'abraço.
No sé com perquè si... t'abraço.
Begut i buit i encès. T'abraço.
Jo, no et podré abraçar més. T'abraço.
L'abraç meu et fereix. T'abraço.
Me'n vaig, et dic adéu. T'abraço...
Jo, estic aquí, no ho veus. T'abraço...

   

3 de novembre de 2016

Tornem a sentir, massa a segon pla, el tema del Cie. Centres d'internament per a estrangers; racons tancats i privats de la mínima dignitat per causa desconeguda. No ens oblidem d'aquestes cel·les il·legals. Sovint la sensació als mitjans de comunicació de més audiència és que s'hi passa de puntetes. 

La denúncia està servida, enfrontem-nos-hi. 

Express, el curt que denuncia les deportacions

Un toc melancòlic senegalès,si és que algú pot païr aquesta situació. Un clàssic d'Ismael Lo.