Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dimecres, 27 de desembre del 2017

27 de desembre de 2017

Diuen que, per Nadal, en un Infant es concentra l'Esperança de tot el món. Ho crec així i crec també que és ampliable a totes les criatures del planeta. 

Per fer-ho possible cal acompanyar-los, i no de qualsevol manera: ni mirant el mòbil; ni prohibint allò que necessiten; ni donant-los allò que no els fa créixer. 

No existeix una única manera d'educar als nens i nenes; possiblement hi ha decisions encertades i d'altres inoportunes. 

Aquestes 14 reflexions de la Maria Montessori em semblen una mena d'estel d'Orient per a orientar-nos en l'experiència educativa i el respecte cap als infants justament per a fer-los lliures i eines de canvi. 


1. «No em seguiu a mi, seguiu el nen.»

2. «L'instint més gran dels nens és alliberar-se dels adults.»

3. «Una forma de saber si la intervenció educativa és correcta és veure si el nen és feliç.»

4. «Quan un nen se sent segur d'ell mateix deixa de buscar l'aprovació dels altres.»

5. «Sembreu en els nens idees bones, encara que no les entenguin. Els anys s'encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les florir en el seu cor.»

6. «Deixeu que siguin lliures, aquesta és la tasca bàsica de l'educador.»

7. «Allibera el potencial de l'infant i ell transformarà el món.»

8. «No podem crear observadors només dient "observeu", sinó donant-los el poder i els mitjans perquè aquesta observació sigui adquirida a través de l'educació dels sentits.»

9. «La feina dels nens és jugar.»

10. «La millor ensenyança és la que utilitza menys paraules per fer el que toca.»

11. «Els moviments no només els fem per moure'ns. Cada moviment té un propòsit, sempre té una intenció.»

12. «Ajudem-los a fer-ho per si mateixos. Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per al desenvolupament.»

13. «Si l'ajuda i la salvació han d'arribar, només pot ser a través dels nens.»

14. «El senyal més gran de l'èxit d'un professor és poder dir: "Ara els nens treballen com si jo no existís".»


Vull accedir a la pàgina Catorze.cat d'on s'han extret els 14 punts

diumenge, 24 de desembre del 2017

24 de desembre de 2017

Si us volgués felicitar el Nadal us llegiria, davant la llar de foc, la història que va escriure Paul Auster fa uns quants anys: 

"El conte de Nadal de l'Auggie Wren". 


Lluny del to tràgic i punyent de la venedora de llumins, retrata també una situació d'exclusió social. Aquí però, els protagonistes es deixen interpel·lar per l'altre. L'encontre fa que el Nadal s'encarni de nou.


A Bibliotossa hi trobem una petita ressenya del llibre. I a Cinema crítico el comentari es refereix a la pel·lícula que se'n va fer, "Smoke", basada en el llibre proposat.

Que ens sapiguem commoure pels altres. 
I siguem el Nadal de tants i tants encontres.

Innocent when you dream
Tom Waits









dijous, 21 de desembre del 2017

21 de desembre de 2017

Quina grata casualitat: avui, dia d'eleccions al Parlament, he visitat d'escapada la llibreria L'Espolsada.

Resultat d'imatges de els llibres ens fan créixerÉs un plaer entrar-hi, deixar-se seduir pels llibres que sembla que et cridin en veu baixa: "Apropa't, enamora't, llegeix-me...". Tots ells orquestrats per l'ànima ferma i convençuda de la seva padrina, la Fe.

És un descans arribar-te a la llibreria i demanar-li consell perquè sempre té alguna proposta per a fer-te, sempre existeix un llibre que t'espera, adequat pel moment que vius. I ella, amb les seves ulleres de llibretera, coneix aquest llibre i te'l brinda. 
Resultat d'imatges de els llibres ens fa més lliures

En un dia com avui, ple de vots malgrat els gripaus que ens fan empassar, vull reivindicar de nou que els llibres ens fan més lliures...  




Writer in the dark
Lorde









diumenge, 10 de desembre del 2017

10 de desembre de 2017

Sempre que vinc d'Aldover em vénen ganes de recuperar poemes que elogien menudeses com  ara la frescor d'uns grills de mandarina, la potència d'un raig d'oli, o la salabror de quatre ametlles picades. 

M'agrada veure en Miquel Àngel com treballa en aquesta intersecció entre la natura i l'home, el seu hort com a jardí deliciosament comestible. 

El petit de Cal Eril, que no renuncia per res al seu origen rural, recull en algunes cançons aquest saborejar de les fruites de la terra, cuidades per mans sàvies i menjades amb consciència.


Muntanyes màgiques
El petit de cal Eril




diumenge, 3 de desembre del 2017

3 de desembre de 2017

Cada dia, quan em llevo, em pregunto: avui, quina absurditat més prohibiran? Perquè em passa que, com més absurda és la prohibició, més ganes tinc d'infringir-la. Ara mateix, tinc tantes ganes de comprar-me una peça de roba d'aquell color que mai abans havia tingut! Aprofito la circumstància per convidar-vos molt efusivament a llegir un àlbum il·lustrat que, de tant caricaturesc, espanta una mica com representa la nostra realitat. 


"D'aquí no passa ningú", segons Teresa Duran


Resultat d'imatges de d'aquí no passa ningú

I per arrodonir l'entrada d'avui, punxo la nova cançó de Maria Rodés, algú que busca el sol, que també és d'un color molt perillós.  

Fui a buscar al sol
Maria Rodés