31 d'octubre de 2016

Les terres de l'Ebre, tan potents en paisatge, en aigua, en alegria, en memòria històrica... Per nosaltres tenen un atractiu que les fa encara més potents. 

Allà a Aldover hi ha algú que desprèn saviesa i pau. És algú que es lliura a la terra en el sentit literal: se l'estima, l'acarona, hi parla, la fa fèrtil, la converteix en un quadre del millor assortit de colors i gustos. Algú que escolta des del cor als qui ens hi apropem i aporta una mirada neta a les nostres tribulacions. És com un infant però amb la maduresa dels anys. 

Algú que treu l'armònica per a acompanyar les vetllades amb amics i que gaudeix amb un plat de moniatos al forn. Que salta en el ball de bót i que té cura dels mixinos amb quatre magarrufes entre tomaqueres i mandariners.

Us imagineu el Currucucú paloma de sobretaula, interpretat per l'harmònica del Migue? Un regal sorprenentment alegre i entranyable. Gràcies per tot el que dónes, Migue. Ens alimentes el cos i l'esperit!
Versió del Cucurrucú de la Bïa amb Alejandra Ribera

Versió del Currucucú del Caetano (Hable con ella)

Vull conèixer com treballa en Migue

16 d'octubre de 2016

Impacient per un concert que ha de venir. 
Perquè tot i saber-ne molt poc, de l'Andrew Bird, té un nom tan peculiar i naturista que m'enganxa. 

Impacient perquè quan l'escolto em genera bon humor, i ens en cal molt, de bon humor! Perquè quan algú xiula, ja se sap que està de bon humor, oi?

Impacient perquè el violí surt de la cambra, de l'orquestra i del liceu. Surt i entra al pop; perquè accedeix a un públic diferent. Nyigo, nyigo, nyigo. No cal  el frac per escoltar-lo! Visca, visca i visca.

Impacient per tot el que la vida em té preparat: les sorpreses, les penes, les rutines, els esclats d'alegria o els somriures per sota el nas. 

Impacient per endinsar-me una mica més en la saviesa d'una flor que s'obre, o d'una fulla daurada que cau. Impacient per endinsar-me en la teva mirada quan em despulla, o les teves mans quan em miren.

Danse Caribe
Andreu Bird

"Allò que porta els pardals a la font;
allò que et fa córrer per les muntanyes;
Anem confonent els núvols..."

Orpheo looks back
Andrew Bird 

12 d'octubre de 2016

Se m'acudeix que alguns celebren el ressò dels timbals militars; l'home té moltes estupideses a superar. 

Que ben aviat poguem deixar de fer festa per motius tan deplorables com el dia d'avui. I si els tambors han de sonar, que sigui per a la desobediència! 

No he pogut evitar de relacionar-ho amb un altre tipus de percussió: la percussió coproral. Fa temps que persegueixo la possibilitat de formar-me en aquest aspecte.

Mentre espero, comparteixo amb vosaltres aquesta interpretació de percussió corporal. Es va grabar aquest estiu en una trobada d'ensenyants de música. 

Que la música, que la percussió, que la vibració us acompanyi.

8 d'octubre de 2016

Les converses amb la Roser són tan especials! Van de la menudesa d'una fulla caiguda, a la meravella d'un cel blau; del gest d'un infant de l'escola, a la cita d'un pedagog; de la política trepidant del país, a una melodia retrobada del Pirineu.

En aquestes converses de pa amb oli i sucre, hi ha descobertes tan precioses que cal endreçar en algun rebost.

Vet aquí com vaig descobrir una encertadíssima definició del concepte "poema". El poeta Segimon Serrallonga ho broda, en una entrevista: 

- Què li demanes a un poema per considerar-lo bo?, respon: 

- Que m’il·lumini els ulls de l’esperit, 

que em regali l’orella i l’esperit, 

que em faci viure amb més cor, amb més cap i amb més sensualitat, tot junt; 

durant una estona, si és curt; 

durant una vida si és llarg.

Veure la ressenya que fa la Roser de Segimon Serrallonga

L'altre dia, al vespre mentre llampegava, vam recordar aquest:

Núvols de color carbó
llamps de crecar brillant
trons de remor esclatant.
Olor de pluja propera
tempesta que el paisatge espera.
Enmig de tan enrenou
com un punt de groc llimona
voleia una papallona.
Lola Casas

2 d'octubre de 2016

Avui s'ha fet la segona marxa pels drets socials al Vallès Oriental. Sort n'hi ha que algú té el nord clar i segueix sortint al carrer. En nom de la democràcia, de la sobirania, de la dignitat humana.

"Lluites com la de la PAH, el transport públic, la sanitat, Stop Karting, la lluita antirepresiva, el mural de Cardedeu... i noves lluites com el projecte del Circuit de Granollers Montmeló  i Parets..."

Vull conèixer què mou la Marxa pels drets socials

Em ve una cançó més aviat vintage... Quina pena que no hagi passat de moda el seu contingut, no?

La gallineta segueix cloquejant i diu NO.