Preparant la nit més màgica de l'any, pensava en totes aquelles persones que no tenen patges a prop que puguin fer-los arribar cap somni. Aquells a qui no els permetem ni somiar perquè el seu dia a dia es belluga en una dimensió sintètica, frenètica i desdenyosa; arisca i menyspreable. A la meva carta als tres Savis d'Orient hi demano que tothom pugui deixar parlar a l'infant que portem dins: el que cerca, el que es meravella, el que és protegit i no està sol, el que pot creure en un desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada