22 de juliol de 2016

Cadaqués, quines ganes tinc que m'omplis de llum,de sal, d'olor de pi i de blau! 

Vistes al mar

El cel ben serè

torna el mar més blau,

d'un blau que enamora

al migdia clar:

entre els pins me'l miro...

Dues coses hi ha

que el mirar-les juntes

me fa el cor més gran:

la verdor dels pins,

la blavor del mar.

Joan Maragall

No puc evitar d'evocar dues cançons que em dibuixen aquest paisatge.

Al mar

Manel

Lo pi de formentor

Maria del Mar Bonet

19 de juliol de 2016

Arribo d'un viatge a molt i molt especial a Cymru amb les G de Gal·les. 

Riure, omplir-se de paisatge, riure, menjar, compartir silencis, xerrar, xerrar, xerrar, riure, interpretar, caminar, aturar-se a fer mandales amb còdols de mar, cervesejar, mirar-nos al mirall, espantar gavines, conduir per l'esquerre, riure, mirar, deixar-se sorprendre, retrobar... i sobretot, enfortir un llaç molt únic.

Més enllà de la Bso de les Teresines S.A., no sé si tenim una banda sonora molt clara. En tot cas, trobo que aquesta cançó que vas proposar, Senyora Freelance, s'hi escau d'allò més. See you again.


Blanck piece of paper
Luthea Salom

11 de juliol de 2016

Rumiava quina cançó podia penjar per referir-me al casalet dels nanos... Primer vaig pensar en Tom Sawyer, aquell nen descalç que tot el dia fa i desfa, lliurement, enfilat als arbres o endinsat en una cabana. Aquelles idees de bomber que surten a la llum perquè hi ha el temps, l'espai i les mans necessàries.

També vaig recordar els xiulets i les bicicletes de "Verano azul". Aquells dies llargs i plens d'anades i vingudes, d'estones amb aventures intenses, on allò ordinari i allò extraordinari es confon. 

Aventures semblants a les vostres. Com trobar-se el crani d'una bèstia al bosc, o tallar-se amb una navalla quan poleixes un pal. Com construir una cabana secreta d'accés restringit, o jugar a la piscina fins a quedar arrugat com una pansa per l'aigua.

No n'he sabut trobar cap, de cançó sobre aquests jocs d'estiu. L'estiu, aquesta càpsula de temps que no té gravetat i funciona amb altres registres molt diferents al rellotge. I m'ha vingut a la memòria el títol "Senza fine". Que no s'acabi mai. El nostre petit casal és com "... un instant sense final, sense ahir, sense demà." El present té tanta força que sembla infinit. El millor de tot és que gràcies al casal dels nostres fills, nosaltres també tastem i recuperem aquest "instant sense final". 

Senza fine
Gino Paoli

10 de juliol de 2016

Aquest matí dedico la cançó a la meva mare, pels seus 75 anys de vida, d'heroïna, de filla, de dona, de mare i d'àvia.

En aquesta evocadora cançó algú diu que no vol ser l'heroi de ningú, que vol fer vida normal. Però a vegades el dia a dia, l'atzar, fins i tot allò no desitjat... ens porta ser herois i heroïnes. Sense capa, sense volar. Herois i heroïnes dels de debò. Gràcies mama pel teu recorregut heroic.


Hero
Family of the year

7 de juliol de 2016

El trencament en una parella estimada propera em desorienta: una persona decideix marxar i la que es queda, se sent destrossada per dins. Cap paraula pot recollir el que sent, cap paraula omple el buit. Aquesta cançó, preciosa en la tristesa, vol apropar-se a aquest moment. Com un fado dels carrers de Lisboa, es passeja entre dolor i la pena. Treu les llàgrimes. Només així podràs girar pàgina.

Lela
Dulce Pontes

Quan hagis plorat prou, digue't a tu mateix, a tu mateixa, que vols seguir endavant perquè la vida i tu mateixa t'ho vals.

I will survive
Gloria Gaynor

Fragments "aproximats" de la cançó:

Primer estava espantada, petrificada

Pensava que no podria viure sense tu al meu costat
Vaig créixer forta i vaig aprendre com tirar endavant.

Tinc tota la meva vida per viure
i tinc tot el meu amor per donar


He passat tantes nits sentint llàstima de mi mateixa, plorava. Però ara aixeco el cap.

5 de juliol de 2016

Des del meu petit i molt modest criteri sobre l'art, em permeto meravellar-me davant peces ceràmiques. 

Oh, la ceràmica, la germana petita de l'art; la germana menuda que toca la terra, la modela i la transforma; 
la germana humil d'un tros de fang, fràgil i resistent alhora;
la germana encara poc valorada en la nostra terra.

La ceràmica que em meravella, avui passa per aquesta exposició. Més enllà de la meravella per les peces d'art, una abraçada profunda per la Mia i en Joan, de qui ens hem sentit tan acompanyats i tan estimats. Les vostres mans són creadores de bellesa; els vostres cors, d'amistats.


Museu del càntir, Argentona

Un tros de fang
Mishima

3 de juliol de 2016

Sense cap motiu concret, tot i que en tinc molts, em ve molt de gust penjar una nova entrada. 

Que digui que l'estiu és aquí;
Que les nits a la fresca són tan i tan benvingudes; 
Que demà comencem un nou casalet suigeneris, el nostre;
Que avui m'he abraçat amb les meves germanes;
Que he passat molta por enfilada al bosc vertical però que ens hem superat (oi, Ona?);
Que d'aquí a una setmana m'enlairo cap a Gal·les amb les G de Gal·les;
Que el torneig de la Cup d'handbol ha estat ben celebrat per a amics;
Que les mongeteres no cal enasprar-les perquè s'enfilen soles i ja van fent els seus penjolls verds;



I que he descobert un personatge, amb una història personal considerable i una música de nit a la fresca, sopant al porxo amb un gotet de vi i un tall de síndria. Amb tu i tu, i tu... 

Beneath the Rose
Micah P Hinson