Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

diumenge, 8 de març del 2020

8 de març de 2020

Avui dia de la dona.
Dient-ho així, no ens oblidem una part del títol? Dia de la dona treballadora. O és una "evolució" del concepte? Potser sí. Vull creure que és una idea més àmplia. Perquè si no és així, seria una omissió abominable.

M'estic entrenant a prendre consciència com a dona, per totes aquelles que tenen drets robats. O sigui, per quasi totes. 

No hi posava atenció, dècades enrere. Però amb l'antena activada, no puc parar d'alarmar-me. He de dir que l'entrenament resulta molt dur.

Una altra observació. La gran manifestació, més enllà de la lluita per la xifra final, és una manifestació poc "perillosa": ni rastre de policia, ni rastre d'helicòpters, ni rastre de càrregues a les manifestants. I jo penso: s'ha fet un pas endavant en la democràcia? O les dones som menys temeràries? O hi ha interessos diferents en joc? O potser, com que ja rebem prou durant l'any, ara toca respectar-les?

I per tancar l'opinió. M'atrapen les desenes i desenes de pancartes i eslogans enginyosos. I se m'acudeix: i si, a les escoles, transforméssim els jocs florals en crides a les causes justes? Potser tindrien més sentit! 

Apa, que siguem totes lliures i respectades. I que no oblidem mai, les que no ho han estat.

Cançó de fer camí
Mireia Vives,Gemma Humet, Borja Penalba
Poema de Maria-Mercè Marçal 



recull del carrer:
Sóc l'artista, no la musa


Som la veu de les que ja no hi són

Mama, què vol dir rendir-se? No ho sé filla, som dones

Estoy hasta los ovarios de tantos cojones

Si nosaltres som les nazis, com és que som nosaltres qui morim?

No sóc una princesa, sóc una guerrera

Et canses de sentir-ho? Doncs nosaltres de viure-ho

El meu cos no necessita l'aprovació de ningú

El masclisme mata

No és no. Si vols flexibilitat, fes ioga

Sóc la dona de la meva vida

Homes, canvieu el xip

Som les nétes de les bruixes, que no poguéreu cremar

Tornant a casa vull ser lliure, no valenta

Mare, jo de gran vull ser lliure

Ni les dones, ni la terra són territori de conquesta

Qué atrasado está el progreso

Tan de bo fes tan fàstic la violació com la menstruació

Aquest cartell és un objecte, nosaltres no

Les dones només tiren enrere per agafar impuls