27 de maig de 2018

En el context judicial d'aquesta setmana, constatem de nou com una colla de polítics (polítics o lladres expoliadors?) han exprimit les arques dels ciutadans. 

Bé doncs, en contrast, també existeixen governs que posen una part dels pressupostos públics al criteri de la població. Ja n'hi ha algunes experiències; ara ens toca a nosaltres. 

S'han recollit propostes entre tots i s'han organitzat aquestes propostes. Ara toca decidir quines es tiren endavant. No us en desentengueu, afegiu-vos a la il·lusió de crear espais de democràcia!

Participa Cardedeu

Mentre prenc partit d'aquest procés sento que s'obren interrogants sobre com fer-ho de la millor manera.
Quina és la més "justa"?
Quina recull més àmpliament l'opinió de tothom? 
Quina permet la reflexió i contrast? 
Quina promou una mirada de comunitat/individual? 
Quines trampes de l'usuari cal preveure i evitar? Quines trampes assumim?

Carreguem aquests interrogants i seguim endavant, per superar-nos, per avançar com a comunitat. Perquè, com diu la Patty Smith: 

People have the power
Patty Smith

18 de maig de 2018

El mèrit de treballar plegades durant vint anys. El mèrit de créixer plegades, d'aprendre, de riure molt i plorar quan cal. 

Les Pasta de Full, amb qui tinc l'honor d'haver compartit els 10 primers anys, celebren que ja en fa 20 que fan bullir l'olla plegades. Van coent. Van cuinant. Van degustant. I van digerint, també. 

Un plaer llegir-les, sens dubte. I un plaer participar de les seves performances, tastar l'amistat que les traça. 

Pels amants de la cuina, de la literatura, de l'emprenedoria: les "Anades d'olla", del seu darrer llibre us agradaran. 

Com ser elegants en les coses de cada dia? Com amanir-les per fer-les saboroses?
Els microrelats d'aquesta publicació us inspiraran. Bon profit


Vull anar a la presentació del llibre anades d'olla, a Cardedeu.


A foc lent
La Folie

12 de maig de 2018

Ahir vam participar a l'experiència musical de Com sona l'Eso, a Amposta. Des del 2000 es fa una trobada amb més de 1000 adolescents del País Valencià i Catalunya amb una intenció: vibrar a través del cant, els instruments i la dansa. 

Només veure el volum de joves, tots amb un objectiu compartit, ja impressiona...

A més a més, veure'ls motivats sobre de l'escenari, intercanviant riures, notes i gestos contundents... és gratificant.

I em sembla molt i molt interessant sentir les converses que es donen al voltant  del missatge de la protagonitsta, Medusa: la lluita entre el Bé i el Mal. Ni tot el Mal és tan dolent com sembla, ni el Bé és tampoc allò que aparenta. Els nois i noies poden percebre aquesta gamma de grisos entre el Bé i el Mal. 

Escolteu-ho vosaltres mateixos en aquestes paraules del final de l'obra. O, si ho preferiu, mireu el vídeo sencer.

Agrair els esforços de la gent qui ho ha fet possible. Els adolescents no oblidaran aquest encontre. Ha estat una vivència plena de música i de sentit, una meravella per afegir a la mirada del món que estan construint.

2 de maig de 2018

He heretat l'esperança dels avis

i la paciència dels pares.

I de tots dos, els mots

dels quals ara em serveixo

per parlar-vos.

M'han dit que la naixença em dóna drets

inviolables.

Però jo sóc poruc i sempre em sento

una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,

en un país petit

i, tanmateix, vull que quedi ben clar

que això que escric ho escric per a tothom,

i que per mi és com si el món sencer

girés entorn de l'eix dels meus poemes.

Miquel Martí i Pol

Miquel, feliç qui pot començar un poema com tu... Me'l llegeixo i intento endinsar-m'hi. En certa manera, me'l sento meu. 
Heretar esperança dels avis, és el millor llegat; paciència dels pares, un regal incalculable. Rebre el coneixement de paraules per a servir-nos-en, és el vehicle per avançar.

Als qui ens voleu fer abandonar les paraules, oblideu-vos-en. Nosaltres construim a partir d'un pensament, d'un desig, fins i tot d'un crit. La paraula, la paciència i l'esperança fonen i ridiculitzen les vostres mentides i els vostres cops de porra.  


Una banda sonora subtil on els grills callen. Però nosaltres mai.

Res
Ferran Palau

Tu prenies el sol 
Se't cremava la pell 
Apagaves el foc 
I aturaves el temps 
Tu no creies en déu 
Ni pensaves en res 
Això ja t'ho vaig dir 
És de nit o de matí? 
De vegades em veus 
I t'enfades amb mi 
Apagaves el foc 
I callaven els grills 
De vegades em tens 
I de vegades no gens 
Això ja t'ho vaig dir 
És de nit o de matí? 
De vegades em veus 
I t'enfades amb mi 
Apagaves el foc 
I callaven els grills 
De vegades em veus 
I t'enfades amb mi 
Apagaves el foc 
I callaven els grills