Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dissabte, 6 d’abril del 2019

6 d'abril de 2019

Visc en la paradoxa dels dies que se'm fan curts i llargs. 

Curts perquè no arribo on voldria arribar a l'hora de fer coses pels meus, per mi, per l'entorn immediat.

Llargs perquè la jornada laboral s'estira i, en arribar a casa, la feina del quotidià és tan voluminosa que s'acumula com un allau vertiginós.

Amb ganes de vacances, tot i saber que no són la solució de res sinó un simple respir. 

(Sort de les flors que m'envien bombolles de bellesa efímera)



A veces ni eso
La bien querida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada