Creadors de consciència. 40 Fotoperiodistes
(Palau Robert fins el 10 de febrer)

Després d'aquesta ruta entre fotògrafes compromeses, no vull oblidar totes aquestes històries, icebergs de milers de milers d'històries més.
No vull tornar a casa com si hagués anat al cinema i hagués dedicat la tarda a un moment lúdic.
No vull mirar les fotografies sense vincular-me a cadascuna d'aquestes dones i homes, nenes i nens. Amb noms únics, amb somnis particulars. Amb veu pròpia, amb mirades personals.
No vull, ni tan sols, jutjar les ments perverses que construeixen i condueixen aquestes atrocitats.
Només vull saber del seu dolor. Perquè la meva vida no serà plena, si no hi pot encabir aquest dolor.
Vull posar-lo en un espai de Llum, de consol.
Vull fermentar-lo en vi d'Esperança.
Vull ser carícia amorosa per elles i eina transformadora per tots els qui mai haurien de ser fotografiats.
Altres encontres de cap de setmana que em reverberen aquests desitjos...
Why? Carme Solé Vendrell
Cie: una violència que deshumanitza
80 anys del final de la Guerra civil. Trobada amb Andreu Canet, de la lleva del biberó
Manifestació contra el bloqueig del vaixell Open arms
El raïm es fa pansa
Doctor Prats
... anem amb els ulls tancats, i així és fàcil matar-se.
... la revolució no es fa només amb esperança.
... per por a perdre ens perdem.
Sempre m'ajudes a trobar les paraules per dir el que m'agradaria dir...
ResponEliminaPer mi té molt més sentit escriure si la veu no és només meva. Un petó, germana :)
Elimina