Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dijous, 30 de març del 2017

30 de març de 2017

S'entesten a fer-nos creure que el món és desesperançador.

Mentre hi ha vida, autèntica i apassionada, mirades que veuen en profunditat allò que passa, persones que no estan d'acord i ofereixen les seves mans i els seus dons... hi ha esperança.

Gràcies amics Txarango per il·luminar no només als refugiats. També ens il·lumineu a nosaltres, que des d'aquí sembla tot molt obscur i difícil. 

Nosaltres que també mirem en profunditat i oferim les nostres mans i els nostres dons. Oi?

Qui sap, potser també encomanem llum a algú o altre... 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada