Ahir vaig sentir la banda sonora de "La vita é bella", en un moment tan oportú! Estàvem celebrant un comiat terrenal: el pas de la vida a la mort. Just en aquest instant, un cant a la vida, un sentiment d'agraïment pel camí recorregut i un somriure a totes les persones que hi han estat a prop.
La pau ens apropa al dolç repòs.
Tampoc hi podien faltar unes paraules tan ben trabades com les de Martí i Pol, perquè els estimats que trobaran a faltar el viatger, puguin consolar-se de l'absència.
Estenc la mà
Miquel Martí i Pol
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara dels qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
La vita é bella
Nicola Piovani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada