6 de novembre de 2016

Ara que entra el fred per la porta gran (benvingut siguis, senyor fred) em veniu vosaltres, de forma etèria i concreta alhora. El fred m'omple d'unes ganes irreprimibles d'abraçar-vos (d'abraçar-te) i de fondre'm en aquest moment per sentir-vos i sentir-te a prop. I que em sentis a prop.

Tu, i tu, i tu també. Tots vosaltres que m'acompanyeu; que potser esteu en un moment difícil; que acabeu de rebre un regal a la vida; que la distància ens separa però no ens allunya. Em ve de gust dir-vos, de dir-te: T'abraço.


Jo (t'abraço), lletra d'Enric Casasses
Gerard Quintana

Jo, menjo sol tot l'hivern. T'abraço.
Camino aquest carrer. T'abraço.
M'enfonso en el no res. T'abraço...
Jo, compro un encenedor. T'abraço.
De nit em crec que et veig. T'abraço.
Potser vol entrar vent. T'abraço...
Jo, passo calor, fa fred. T'abraço.
Ni t'abraço ni no... t'abraço.
Discuteixo amb infants. T'abraço...
Jo, m'aturo pel camí. T'abraço.
Escric qualsevol vers. T'abraço.
Em desperto, obro els ulls. T'abraço...
Jo, m'escapo de l'infern. T'abraço.
No sé com perquè si... t'abraço.
Begut i buit i encès. T'abraço.
Jo, no et podré abraçar més. T'abraço.
L'abraç meu et fereix. T'abraço.
Me'n vaig, et dic adéu. T'abraço...
Jo, estic aquí, no ho veus. T'abraço...