Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dijous, 17 de novembre del 2016

17 de novembre de 2016

Un petit castell de plàstic. Em fa pensar en els clics de playmobil que corren per l'escola, amunt i avall. Els personatges que cobren mil vides diferents, que perden els cabells o les potes però són eterns en les ments de tanta canalla. 

El senyor Felipe de Borbón i tota la ramada no seran mai tan feliços com aquests ninotets. Tampoc el seu castell serà de plàstic.



Little plastic castel
Ani di franco



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada