No sé si encara ens trobem en aquest punt. Possiblement ens hem mogut, potser endavant, potser cap a un costat, potser endins.
M'he proposat aprendre-me'n el títol que, no em direu que no, és súper graciós...
Candombito
Kevin Johansen
dimecres, 21 de setembre del 2016
21 de setembre de 2016
Aquesta música va representar durant molt de temps el nostre moment de vida. Com un tantra que es va repetint. És una frase que es mou com si fos una ploma lliscant avall. Una aixeta que raja suau i fresca. Sens dubte, aquest va ser un moment de pocs terrabastalls; alhora, de rencontres amb nosaltres mateixos, de descobertes de paisatges interiors.
No sé si encara ens trobem en aquest punt. Possiblement ens hem mogut, potser endavant, potser cap a un costat, potser endins.
M'he proposat aprendre-me'n el títol que, no em direu que no, és súper graciós...
Candombito
Kevin Johansen
No sé si encara ens trobem en aquest punt. Possiblement ens hem mogut, potser endavant, potser cap a un costat, potser endins.
M'he proposat aprendre-me'n el títol que, no em direu que no, és súper graciós...
Candombito
Kevin Johansen
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada