I sobretot moltes i moltes sobretaules amb fletxes i dards que van i vénen amb una ironia fina, fina, fina i punyent. D'aquella que només pots treure quan estàs en una confiança cega i plena. Diuen que la ironia no l'entén tothom; que l'humor anar més enllà de la superfície. Celebro poder-la treure i rebre enmig vostre.
I proposo una música que, més enllà de traslladar-nos uns anys enrera, ens va unir en una energia de complicitat i d'amistat: Los Rodríguez.
La cançó "Para no olvidar" diu una mica el que ens passa de tant en tant:
"De un tiempo perdido
a esta parte esta noche a venido
un recuerdo encontrado para quedarse conmigo
de un tiempo lejano
a esta parte ha venido esta noche
otro recuerdo prohibido
olvidado en el olvido"
Se'm fa súper difícil triar una cançó dels dos àlbums que ens van impregnar, "Sin documentos" i "Palabras más, palabras menos". Us convido que suggeriu les vostres preferències. De moment, trenco el gel amb un "Sin documentos mateix". Rodríguez forever. I visca el rock.
Sin Documentos
Los Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada