El passat novembre vam tenir l'ocasió de coneixer l'Enric Casasses en persona, en un recital.
Reconec que anava una mica a contra cor, pensant que, com a poeta, seria una posada en escena una mica llunàtica (ja em disculpareu els poetes i les poetes; el desconeixement fa molt mal...).
Reconec que anava una mica a contra cor, pensant que, com a poeta, seria una posada en escena una mica llunàtica (ja em disculpareu els poetes i les poetes; el desconeixement fa molt mal...).
Doncs res millor, per als prejudicis, que topar amb una realitat ben diferent a l'esperada. El recital va ser entranyable i apassionant. L'Enric i la seva poesia en veu alta em van atrapar. Gràcies, Enric, va ser un gust coincidir amb tu i la teva generositat.
Vet aquí un poema, com una flor. Ens parla de la música, de les tonades que cantussegem a vegades, de com ballem fins i tot quan dormim. Cantem, cantem, cantem. Cantem i ballem que el batec de la vida és molt més amè si ens fem nostra la música.
DE NIT
en aquest viure tan senzill
de tantes vides complicades
sobreposades i trenades
has sapigut no perdre el fil
i saps cantar moltes tonades
senzillament perquè és bonic
i quan tot dorm i tu descanses
i amb el cap planxes el coixí
qui sap els somnis on viatgen
ni quin ball balla l'esperit
Enric Casasses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada