Per la memòria, que no m'és massa fidel. Perquè hi ha coses tan boniques a compartir! Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...
dimarts, 19 d’abril del 2016
19 d'abril de 2016
A vegades una música et balla pel cap. Et va perseguint sense saber massa d'on l'has tret. O potser sí. Finalment aconsegueixes treure-la, entonar-la, tocar-la, compartir-la. L'altre dia ens va passar amb aquest cello. Andrew Bird On ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada