Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dijous, 11 de juliol del 2019

11 de juliol de 2019

La descoberta d'una simple cançó melangiosa interpretada per una nena i un nen, acompanyada només per un puntejat de guitarra i unes notes de trompeta. 

La bellesa, una vegada més, d'allò senzill, d'allò net, d'allò autèntic. 

La connexió d'una música cubana amb una veu francesa i uns trets asiàtics. La meravella de com l'art sintonitza i armonitza les cultures, com les fa complementar-se.

Celebro, una vegada més, com el contingut de la lletra converteix una situació hostil en un regal a la humanitat.



Veinte años
Isaac i Nora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada