On està el pes de la lluita del vostre poble? Dins, o fora de casa vostra?
Com responeu, als joves sense feina?
A les famílies que no tenen on viure perquè el banc ja els ho ha pres tot?
Als petits pagesos que no poden accedir
als camps, ni als seus beneficis?
Gent de terres andaluses
On guardeu la vostra història,
la cultura hereva directa dels musulmans?
Com mireu als ulls als qui arriben de paisatges llunyans i tenen gana?
Com celebreu amb cants i balls,
si no tothom pot dir el que pensa?
Gent de terres andaluses
L'alegria que us caracteritza es torna agra;
la gràcia, es fa rància.
Les parets blanques de les vostres cases,
les veig brutes (d'ultradreta).
Els geronis s'han marcit:
us heu deixat prendre la identitat,
per promeses dels mateixos que us volen mal.
Desperteu, gent de terres andaluses
Desperteu d'aquest estat hipnòtic
que us ha pres el timó del vostre camí.
Per escoltar proposo una veu amb l'accent salat, d'una granadina.
Solo para mi
Vinila Bon Bismark i Mari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada