9 de juliol de 2018

Algú que em coneix molt.

Algú que completa parts de mi, que no conec ni jo mateixa. 

Algú que passeja les seves mans com gotes d'aigua, per la meva pell.

Algú que em fa riure i plorar, que em fa enfadar i obrir els ulls. 

Algú que canta i toca cançons per dir-me coses, per fer-me feliç, per veure'm ballar.

Algú que em posa sota un magraner i em recorda com m'agraden les panderetes.

Algú que m'estima i estimo m'ha regalat aquest llibre. És com un anell, que encaixa en el dit de la meva ànima.   

Ocell roig

Mary Oliver

Magranes

Mazoni

Jo robava panderetes 
però ara em falla el pols
Vaig plegar i això em va fer canviar
Obligat a passejar per nous carrers
a sota un magraner t'hi vaig trobar a tu.

Magranes, magranes, magranes molt!

Preocupar-se és ocupar-se abans d'hora
Em fa ràbia haver perdut tant temps
Però ara entra dintre dels pronòstics
que les coses acabin bé.

Magranes, magranes, magranes molt!

Oh, líquens d'Islàndia, ja era hora
que el futur em semblés transitable
Oh, oh!

Obligat a passejar per nous carrers
a sota un magraner t'hi vaig trobar a tu...