La profunda tristesa que manifesta, en la seva mirada i la seva veu, no rebaixa ni un gram la denúncia de les seves paraules. Prou hipocresia, "governs legítims" d'Europa. Pareu de perseguir la bona gent, la gent que s'interpel·la per les persones, la gent que arrisca per salvar altres, gent amenaçada i fins i tot tirotejada pel fet de "rescatar vides en perill, sense fixar-nos en si són migrants. Només vides en perill."
"Ens hem tornat bojos?", es pregunta l'Óscar Camps. "No ens confonguem", diu: "al mar hi ha navegants o nàufrags..."
A l'Aquarius n'han vingut 60, sí. Però i els 300 que hem deixat per dur? Aquests 300 són una part del preu que paguem. A qui li importen aquestes 300 persones, les mils i mils de persones que ja mai ningú més en sap res?
(minut 38.50)
Una cançó que parla de roses a la platja, d'un far en el mar tempestuós estenent una mà.
Aquesta història va per vosaltres 60 que heu trepitjat el port de Barcelona.
Per vosaltres 300 que heu pagat amb la vida. Per tots els que no podem arribar a comptar.
Roses in the sand
The bird yellow
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada