10 de desembre de 2017

Sempre que vinc d'Aldover em vénen ganes de recuperar poemes que elogien menudeses com  ara la frescor d'uns grills de mandarina, la potència d'un raig d'oli, o la salabror de quatre ametlles picades. 

M'agrada veure en Miquel Àngel com treballa en aquesta intersecció entre la natura i l'home, el seu hort com a jardí deliciosament comestible. 

El petit de Cal Eril, que no renuncia per res al seu origen rural, recull en algunes cançons aquest saborejar de les fruites de la terra, cuidades per mans sàvies i menjades amb consciència.


Muntanyes màgiques
El petit de cal Eril