Demà és el tancament d'una etapa; és per tant, un pas endavant, un salt enllà.
Alhora, és sens dubte, un moment per mirar enrera. Tot allò viscut, tot allò rigut, patit i superat. I tot allò també que queda per fer. Els somnis que són possibles i els que no arribaran mai.
Prenc consciència dels dies passats enmig vostre, petits i petites Cucs de Seda, de veure-us créixer. Em meravello de com sou un regal de la vida, un regal dels de debò.
Quina sort haver coincidit amb vosaltres.
Res tornarà a ser com abans.
Gràcies i fins sempre.
Si me voy
Paula Rojo
Aprofito també per donar força al tresor que vam trobar a través del mapa del follet.
He pogut atrapar un somni
abans que el sol no el fongués,
i l'empresono amb paraules
per quedar-me'l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa
però és tan gran, per a mi,
que, si vols... si tu volguessis,
el podríem compartir.
Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada