Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

diumenge, 19 de febrer del 2017

19 de febrer de 2017

La visita al Parc de les Olors de Santa Eulàlia de Ronçana em va encantar: amor cap a la natura creant un vincle que hi busca benfici amb respecte. Entendre la natura com un complement imprescindible de la nostra història. El repte de conèixer la natura per conèixe'ns a nosatlres mateixos.  

Es fa difícil triar una planta. N'aniré parlant... Avui esmento el romaní, com a emblema del parc i del nostre paisatge.

Romaní 
Romaní del caminet, 
herba humil, 
floreta blava. 
Vora la vinya has crescut, 
entre el mar i la muntanya. 
 Tomàs Garcés 

Resultat d'imatges de romaní

Visualitzar el Parc de les olors
(minut 18.40)

Petita entrevista a la Pilar Comes del Parc de les olors
(minut 29.30)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada