Per la memòria, que no m'és massa fidel. Perquè hi ha coses tan boniques a compartir! Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...
dimecres, 4 de gener del 2017
4 de gener de 2017
Estreno l'any amb la cançó d'una pel·lícula vam veure ahir, a casa: The tree. Com un arbre ens arrela, ens ressucita els morts, ens abraça, ens parla... L'arbre com un gegant silenciós i sinuós; el refugi i el cim; la calma i la dansa. To Build a Home The Cinematic Orchestra
Aprofito per recomanar dos llibres que recullen algunes d'aquestes idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada