8 d'octubre de 2016

Les converses amb la Roser són tan especials! Van de la menudesa d'una fulla caiguda, a la meravella d'un cel blau; del gest d'un infant de l'escola, a la cita d'un pedagog; de la política trepidant del país, a una melodia retrobada del Pirineu.

En aquestes converses de pa amb oli i sucre, hi ha descobertes tan precioses que cal endreçar en algun rebost.

Vet aquí com vaig descobrir una encertadíssima definició del concepte "poema". El poeta Segimon Serrallonga ho broda, en una entrevista: 

- Què li demanes a un poema per considerar-lo bo?, respon: 

- Que m’il·lumini els ulls de l’esperit, 

que em regali l’orella i l’esperit, 

que em faci viure amb més cor, amb més cap i amb més sensualitat, tot junt; 

durant una estona, si és curt; 

durant una vida si és llarg.

Veure la ressenya que fa la Roser de Segimon Serrallonga

L'altre dia, al vespre mentre llampegava, vam recordar aquest:

Núvols de color carbó
llamps de crecar brillant
trons de remor esclatant.
Olor de pluja propera
tempesta que el paisatge espera.
Enmig de tan enrenou
com un punt de groc llimona
voleia una papallona.
Lola Casas