12 de juny de 2016

El senyor Quimi Portet sempre diu coses interessants. En aquesta cançó, diu i canta. En Carles Belda la versiona amb l'acordió. Els dos artistassos fusionats. La primera vegada que ho vaig escoltar va ser amb l'Helena i des de la resistència: A Vilalba, ni golf ni xalets!

Gràcies per alegrar l'ànima, per retratar els nostres carrers i per dir allò que pensem molts. Prou turistes a la Rambla!

La rambla, versionada pel Carles Belda

La Rambla
Quimi Portet

La terrassa d'un bar en una nit d'estiu, 
si no perdo la consciència, seguiré pensant en tu. 
Hi ha un mico que balla en la punta d'un pal 
i senyores amb paraigües que em diuen: "hola, què tal?". 
Hi ha un home que resa a algun déu superior 
amb dues espelmes i un nas de cartró 
i jo he vingut d'estranquis, no ho diguessis a ningú, 
aquí al lloc d'aquesta terra que més em recorda a tu. 
Hi ha dos policies que es passegen a cavall, 
els cavalls semblen de goma i els genets de metall. 
Un, dos, tres, botifarra de pagès; 
t'escriuria una postal però tinc el cap massa espès. 

Anem a voltar per la Rambla, 
et compraré un ramet de flors. 
Anem a voltar per la Rambla, 
beurem xaropets de colors. 
Anem a voltar per la Rambla 
vestits amb gorros de paper, 
ens pintem de rosa la cara 
i parlarem en estranger. 

Al balcó d'una tronada pensió 
hi ha una dona grassa que es pentina amb un raspall, 
porta una perruca que li cau fent anar el porró 
i encara se'n recorda dels tramvies amb cavall. 
He vist un arbre tort amb llumets de tots colors 
i un colom solitari barallant-se amb un anís;
hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar, 
anem fins a la Rambla a fer un vas de Pastís. 

Anem a voltar per la Rambla, 
et compraré un ramet de flors. 
Anem a voltar per la Rambla, 
beurem xaropets de colors. 
Anem a voltar per la Rambla 
vestits amb gorros de paper, 
ens pintem de rosa la cara 
i parlarem en estranger.