Per la memòria, que no m'és massa fidel. Perquè hi ha coses tan boniques a compartir! Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...
dilluns, 28 de març del 2016
2 d'abril de 2016
Fa un temps vam descobrir una música que ens va remetre a una pel·lícula. La recerca va ser una troballa. Com a banda sonora ens ressona dins de forma dolça i secreta; com a història de vida, és un bon exemple de final sense classificar. De petita sempre preguntava: "Aquesta pel·lícula acaba bé?". En aquest film cadascú pot decicir si és un bon final o no. Podeu trobar-lo en biblioteques públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada