Vam poder visionar la pel·lícula "Deux jours, une nuit".
Durant aquest període de temps la protagonista prova de convèncer als seus companys de feina que renunciin a la seva paga extra per aconseguir que no l'acomiadin.
El que passa en aquest tram de pel·lícula és tan imperceptible i tan potent alhora... És un exemple viu de com el "picar pedra" ens pot transformar; allò gris de la inèrcia de la nostra societat, deixa de ser gris per a alguns i comença a tenir matisos. Hi ha llavors que no donen el fruit que esperàvem, però donen fruit.
L'esperança és esperança a alguna situació millor, no a la situació que jo desitjo! Els meus desitjos, en el fons, són tan poca cosa, tan centrats en un sol punt, tenen tan poca perspectiva!
Recomanable, si tens paciència i no defalleixes abans que la noia. Interessant saber que està basada en fets reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada