Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

diumenge, 28 d’agost del 2016

28 d'agost de 2016

Resultat d'imatges de costabona

La ruta d'aquest estiu ha començat a Espinavell, passant pel Coll Pregon fins al refugi de Costabona. De Costabona hem agafat un camí prou pla que condueix fins a Mentet i cap a Vallter. Finalment hem pogut reposar al refugi d'Ulldeter per coronar el Bastiments l'endemà. 

Tot plegat, una experiència que omple la ment i l'esperit d'aire, d'horitzó, de vida. Sentir-se petit i gran alhora. Sentir-se "formar part de". Sentir-se bategar i caminar. Viure enmig de la poderosa muntanya, al seu caprici i a la seva mercè. 

La boira ens va tapar la vista i ens va endinsar en un espai desconegut. Després de tres o quatre hores de caminar en pujada, el desànim era evident. Una trucada al nostre "àngel de la guarda" ens va fer retrobar el camí. És un àngel de la guarda accessible perquè té nom i cognoms i un telèfon directe. Fins i tot té un restaurant i pots xerrar-hi afablement fins ben tard. L'Eva, de Cal Jordi. 

Gràcies per fer-nos sentir cuidats i protegits, per vetllar pel territori i els seus caminants, per cuinar i alimentar l'estómac i l'ànima. Tornarem a veure'ns!



Vull veure un programa sobre l'Eva "Una cuinera dels Pirineus (primavera-estiu)"



Vull veure el següent programa sobre l'Eva "Una cuinera dels Pirineus (tardor-hivern)"



dimarts, 16 d’agost del 2016

16 d'agost de 2016

Retorn d'un viatge interior a 700 quilòmetres de casa. Vinc plena d'alegria per haver-ho compartit, aquesta vegada, amb els meus petits, com a família. Em quedo amb moltes sensacions; moltes vivències; la mística asseguda a terra davant una icona ortodoxa; nous amics i l'esperança petita de tanta gent en el dia a dia... 

Comparteixo un parell d'idees:


  • La comunió amb tantes i tantes dones, homes, criatures i joves de tants i tants llocs del món. Comú-unió. Allò que ens uneix. Aquella freqüència on sintonitzem. La música que ens connecta. L'Esperit que ens abraça. 
  • La idea de la sal i la llum. Sal en aquest món on hi ha tantes espècies culinàries que ens confonen. Llum on les pampallugues del progrés ens enlluernen. Sal i llum.

Sante se soli

Taizé


divendres, 5 d’agost del 2016

5 d'agost de 2016

Persones properes a mi viatgen pel mar aquests dies. Llisquen onada amunt, onada avall. Es bressolen a caprici dels Reis Posidó i Neptú. 

Em ve al cap aquesta cançó tradicional. És cert que la calma i el temporal se cedeixen el protagonisme. Bé, doncs a ser valents en el mal temps i a gaudir de la bonança.


La versió de l'Espai Bressola, les Musiquetes, està ben trobada, al meu gust.

Vull escoltar la cançó la calma de la mar

La calma
Tradicional

Quan jo en tenia pocs anys 
el pare em duia a la barca, 
i em deia: quan siguis gran, 
no et fiïs mai de la calma. 
He estat un home valent 
i no he girat mai la cara 
quan he sentit en la pell 
l'urpa de la torbonada. 

Bufa, ventet de garbí, 
vent en popa i mar bonança; 
anirem cap a llevant 
fins a la ratlla de França! 

Ai,fill meu, quan siguis gran 
no et fiïs mai de la calma 
que després ve un temporal 
a l’hora més impensada.
La mar, semblava un mirall 
La lluna plata semblava 
això serà un temporal 
d’una nineta encantada. 

Bufa, ventet de garbí, 
vent en popa i mar bonança; 
anirem cap a llevant 
fins a la ratlla de França!

dijous, 4 d’agost del 2016

4 d'agost de 2016

M'ha regalat una cançó, compartida en la pel·lícula Médicin en campagne

Una cançó del 1957, creada per Dimitri Tiomkin i Ned Washington, de la pel·lícula amb el mateix nom. Ha estat gravada per molts cantants com David Bowie i Nina Simone. El recorregut de la música però pot arribar a ser capriciós i escolto ara una cançó de tardor a ple estiu. Hi ha coses que afloren sense que poguen entendre'n el per què. 

Intento vibrar en les coordenades del teu cor per apropar-me una mica més a la cova d'Al·lí Babà i impregnar-me dels secrets que hi guardes.


Wild is the wind
Versionada per Lauryn Hill


dilluns, 1 d’agost del 2016

1 d'agost de 2016

Les colònies d'estiu són, sovint, experiències plenes de vida i de rialles, de meravella i de cançons, de vibracions, de sol, d'enyorança, de sorpresa, de temps perdut i de temps guanyat.

Perquè tots els infants del món puguin gaudir-ne i omplir-se'n. I per tots els joves que s'hi aboquen i ho fan possible.

La cançó que proposo és un clàssic de les nits de colònies, on la lluna i les estrelles formes part d'un decorat immillorable. Que les properes llàgrimes de Sant Llorenç us concedeixin mils de desitjos.

Idil·li de l'astre rei
Guitarrot