Persones properes a mi viatgen pel mar aquests dies. Llisquen onada amunt, onada avall. Es bressolen a caprici dels Reis Posidó i Neptú.
Em ve al cap aquesta cançó tradicional. És cert que la calma i el temporal se cedeixen el protagonisme. Bé, doncs a ser valents en el mal temps i a gaudir de la bonança.
La versió de l'Espai Bressola, les Musiquetes, està ben trobada, al meu gust.
Vull escoltar la cançó la calma de la mar
La calma
Tradicional
Quan jo en tenia pocs anys
el pare em duia a la barca,
i em deia: quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma.
He estat un home valent
i no he girat mai la cara
quan he sentit en la pell
l'urpa de la torbonada.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
Ai,fill meu, quan siguis gran
no et fiïs mai de la calma
que després ve un temporal
a l’hora més impensada.
La mar, semblava un mirall
La lluna plata semblava
això serà un temporal
d’una nineta encantada.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança;
anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada