Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

diumenge, 30 de setembre del 2018

30 de setembre de 2018

Ahir es va estrenar la primera Fira d'economia social i solidària. Un luxe de fira, en quant a qualitat. Les dues taules rodones, sobre la banca ètica i el periodisme compromès, estaven a vessar de gent. Les experiències compartides, tot i que insuficients, són camí de canvi i de transformació. Felicitem-nos-en. 

Ara que ja ens hem felicitat, la fira d'ahir ens ha d'impulsar a seguir-nos mobilitzant. 
La informació que s'hi va treballar, sovint queda reduïda a cercles de gent que és la mateixa que lluita per la sobirania alimentària, per l'educació respectuosa, per les energies renovables, pels carrils bici, per la llibertat d'expressió... Cal obrir aquests cercles de gent i que s'interseccionin amb d'altres cercles!

Disposar d'aquesta informació no és només tenir uns coneixements. Aquesta informació permet relacionar-se amb el món d'una manera concreta, accedir a una qualitat de vida. És la porta cap al canvi, l'obertura cap a l'alternativa. 

Siguem doncs generosos a l'hora de publicitar aquests "coneixements" a tot tipus de ciutadans. 
El canvi depèn de tu. 
El CANVI depèn de tots. 


La cançó diu "Not Worthy". 
Però veient el vídeo del Santi i la Mariona, jo crec que sí, que som dignes i mereixedors. Som-hi doncs.

Not Worthy

Jack Savoretti

Percussió corporal Santi Serratosa i Mariona Castells



diumenge, 23 de setembre del 2018

23 de setembre de 2018

Com un llaç ens identifica o ens contraidentifica
Com un llaç ens uneix o ens separa. 
Com un llaç ens fa sentir propers a qui el porta o ens en repel·leix. 
Com un llaç ens ridiculitza o ens enalteix.
Com un llaç sanciona i linxa, o comparteix el dolor.

Cadascú tria quina actitud li provoca un minúscul llaç. 

En tot cas, una bona part del públic del Teatro Real sembla que no honora al concepte de "Teatro" com a canal d'expressió. Són més fidels a l'adjectiu de "Real", la figura monàrquica, parasitària i gens sobirana. 

D'altres, no només gosen portar el llaç groc en un lloc hostil, sinó que defensen al company de treball per haver-se disculpat pels fets. 

Cadascú tria quin recorregut fa i quin llegat vol deixar. El llaç és relatiu. 

Gràcies Lluc per dignificar-te i dignificar-nos. 


Rumba del temps
Joan Miquel Oliver

dimarts, 18 de setembre del 2018

18 de setembre de 2018

Amb els millors desitjos per tot el que ens espera, a tu i a mi. Contenta de la nova etapa que enceto.

He sentit aquesta cançó i mentre la ressegueixo mentalment, m'adono que tu n'ets la destinatària. Gràcies i fins sempre.


"M'hauràs de disculpar amor meu
Que vaig pensar deixar-te un dia."

Deixar-te un dia
Manel



dijous, 13 de setembre del 2018

13 de setembre de 2018

Gent.
He conegut, al llarg dels anys o el darrer curs.
Ara, estic coneixent.
Fa anys que conec.
M'agradaria conèixer.
Potser millor no haver conegut.

Tu hi tens molt a veure
Amb qui t'identifiques? 


Hay gente mala, mala, que está llena de miedo, 
Que endurecieron sus almas curtidas, 
Y hay gente buena y formal, 
que a la que te descuidas te dan puñalada y te olvidan, 
Que no van a sentirse hermanas jamás, ni medio mal por joderte la vida. 
Hay mucha gente buena, que son dura piedra, 
Y tienen momentos de debilidad, 
Hay pura gente que están siempre hechos mie..., 
Y de algún lado sacan valentía. 

A veces se junta la gente sincera, 
diferentes caras se mezclan un día cualquiera, 
a veces, ese que nunca saluda te sorprenderá, 
y lo que encierra dentro prendera. 
Y es que siempre habrá quien buscara bronca, 
Y otros te apoyaran sin aparente motivo, 
que no van a callar, no les sale fallar, 
y lo darán todo por un buen amigo. 
Hay locos que creen que el mundo está en sus manos, 
Luego son un caos viven descontrolados, 
Llegando al desprecio, ensuciando espacios, 
contra la lógica ecológica del mundo que habitamos. 
El amor esta en aire, i el aire intoxicado, 
queremos lluvia fuerte de verano, 
yo sé que, nunca me dejara, nunca se secara, 
la limpia energía que alimenta nuestra orbita. 
Nos organizamos, nos equivocamos 
y a veces parece que hasta haya humanidad, 
alguien se bloquea en la asamblea, 
mentes anónimas que mimas en la intimidad. 
Y esa debilidad no rivaliza con la fuerza, 
de la rabia de la sinceridad, 
y de la claridad cristalina voluntad, 
gotas de pureza en la mirada



La gente
Lágrimas de sangre




dissabte, 1 de setembre del 2018

1 de setembre de 2018

"Hijo es un ser que Dios nos prestó para hacer un curso intensivo de cómo amar a alguien más que a nosotros mismos, de cómo cambiar nuestros peores defectos para darles los mejores ejemplos y de nosotros aprender a tener coraje.
Sí, Eso es! Ser madre o padre es el mayor acto de coraje que alguien pueda tener, porque es exponerse a todo tipo de dolor, principalmente de la incertidumbre de estar actuando correctamente y del miedo a perder algo tan amado. Perder? cómo? No es nuestro? Fue apenas un préstamo… el más preciado y maravilloso préstamo, ya que son nuestros sólo mientras no pueden valerse por sí mismos, luego le pertenecen a la vida, al destino y a sus propias familias. Dios bendiga siempre a nuestros hijos, pues a nosotros ya nos bendijo con ellos"
Sembla ser que és un text de José Saramago. Sembla ser que ja l'he utilitzat en una altra ocasió...

Després de l'estiu tinc la sensació que conec una mica més els meus fills. Em fa feliç veure'ls créixer, veure com les seves tentines els fan avançar i em fan avançar. 
Un "préstec", que diu Saramago, amb una mena d'interessos que no juguen a la borsa. 
Em sento beneïda per Déu, amb els fills que m'ha deixat, per canviar els meus defectes.

També m'adono que em queda molta feina per fer, encara! Buf, qui sap si me'n soritré, per ser una persona més digna...


In between dreams
Jack Johnson