16 d'agost de 2016

Retorn d'un viatge interior a 700 quilòmetres de casa. Vinc plena d'alegria per haver-ho compartit, aquesta vegada, amb els meus petits, com a família. Em quedo amb moltes sensacions; moltes vivències; la mística asseguda a terra davant una icona ortodoxa; nous amics i l'esperança petita de tanta gent en el dia a dia... 

Comparteixo un parell d'idees:

• La comunió amb tantes i tantes dones, homes, criatures i joves de tants i tants llocs del món. Comú-unió. Allò que ens uneix. Aquella freqüència on sintonitzem. La música que ens connecta. L'Esperit que ens abraça. 
• La idea de la sal i la llum. Sal en aquest món on hi ha tantes espècies culinàries que ens confonen. Llum on les pampallugues del progrés ens enlluernen. Sal i llum.

Sante se soli
Taizé