Per la memòria, que no m'és massa fidel. Perquè hi ha coses tan boniques a compartir! Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...
Em rellegeixo alguns textos d'aquest blog, n'escolto les músiques, miro els comentaris d'amic@s.
Certament aquest blog ha estat un relat del pas del temps. He compartit els meus tresors, descobriments que apareixien pel camí. M'ha servit per denunciar allò que no és digne per a la vida. He publicitat iniciatives interessants.
He connectat amb el meu passat, amb ofertes culturals atractives. He buscat, sovint, una música o una lletra per arrodonir els pensaments, per completar-los.
Tanco aquesta etapa agraïda del que m'ha aportat, del que ha construït dins meu o al voltant de la gent que estimo.
Agraïda perquè m'he sentit acompanyada. Agraïda perquè fent-lo m'ha semblat ser una mica més útil al món. Agraïda perquè he après en la recerca. I perquè ara que ho veig, amb distància, sé que el camí que em falta és encara més enorme que mai.
Les teves paraules, Anna, em van fer pensar. I sí, tanco aquesta porta, aquest blog. I us dic gràcies, seguim. Al carrer, al bosc, a les xarxes, assegudes al voltant d'una taula. Som-hi.
Avui dia de la dona. Dient-ho així, no ens oblidem una part del títol? Dia de la donatreballadora. O és una "evolució" del concepte? Potser sí. Vull creure que és una idea més àmplia. Perquè si no és així, seria una omissió abominable.
M'estic entrenant a prendre consciència com a dona, per totes aquelles que tenen drets robats. O sigui, per quasi totes.
No hi posava atenció, dècades enrere. Però amb l'antena activada, no puc parar d'alarmar-me. He de dir que l'entrenament resulta molt dur.
Una altra observació. La gran manifestació, més enllà de la lluita per la xifra final, és una manifestació poc "perillosa": ni rastre de policia, ni rastre d'helicòpters, ni rastre de càrregues a les manifestants. I jo penso: s'ha fet un pas endavant en la democràcia? O les dones som menys temeràries? O hi ha interessos diferents en joc? O potser, com que ja rebem prou durant l'any, ara toca respectar-les?
I per tancar l'opinió. M'atrapen les desenes i desenes de pancartes i eslogans enginyosos. I se m'acudeix: i si, a les escoles, transforméssim els jocs florals en crides a les causes justes? Potser tindrien més sentit!
Apa, que siguem totes lliures i respectades. I que no oblidem mai, les que no ho han estat.
Cançó de fer camí
Mireia Vives,Gemma Humet, Borja Penalba
Poema de Maria-Mercè Marçal
recull del carrer:
Sóc l'artista, no la musa
Som la veu de les que ja no hi són
Mama, què vol dir rendir-se? No ho sé filla, som dones
Estoy hasta los ovarios de tantos cojones
Si nosaltres som les nazis, com és que som nosaltres qui morim?
No sóc una princesa, sóc una guerrera
Et canses de sentir-ho? Doncs nosaltres de viure-ho
El meu cos no necessita l'aprovació de ningú
El masclisme mata
No és no. Si vols flexibilitat, fes ioga
Sóc la dona de la meva vida
Homes, canvieu el xip
Som les nétes de les bruixes, que no poguéreu cremar
Tornant a casa vull ser lliure, no valenta
Mare, jo de gran vull ser lliure
Ni les dones, ni la terra són territori de conquesta
Qué atrasado está el progreso
Tan de bo fes tan fàstic la violació com la menstruació
Per totes les coses que potser passaran allà on som, per tots els somnis que ens estan esperant, per allò meravellós que hem d'aprendre plegades, per les petites o grans ferides que ens curarem de costat, per aquella música que ballarem sense aturador, que cantarem amb tota la nostra força, pel que estem a punt de crear, pel que no ens cal dir perquè ens és fàcil entendre, per les estones que vull riure amb tu, per què queda molt tros a recórrer, molt (llibertat i felicitat a repartir arreu...) I em ve tan de gust pensar que el farem juntes, aquest camí! Quina sort que la vida ens hagi posat de costat. Be your side Luthea Salom
Dissabte vaig sentir la lectura teatralitzada del llibre "Llibert", de la Gemma Brió. Im-pre-ssio-nant L'argument de la història espanta, fa tirar un pas enrere. Ens fa por, mandra, ens fa cosa parlar de les tragèdies. Encara que ens siguin tan properes com els fills o filles. Mai trobem el moment per a sentir o veure una obra de teatre sobre una mort tan dolorosa. I, en canvi, totes estem al sorteig de les tragèdies de la vida. Sapigueu que hi ha qui pot transformar-les. No sé si curar-les, no sé si oblidar-les. Però sí compartir-les des d'una mirada tan amorosa que ens fan obrir la ment i el cor. I fan, d'aquest món, un lloc més digne. Gràcies Llibert. Gràcies a la mare i al pare, per ser tan valentes. Presentació de l'obra i entrevista als autors Vull llegir sobre l'obra de teatre
Soy Humano Murfila
Soy humano, soy humano. Altamente preparado, calificado para tropezar, y ser atropellado.
Soy humano, soy humano. Y tengo los dias contados.
Soy humano, soy humano. Y no sé vivir si no te tengo a mi lado.
Echo de carne y huesos, agua y desechos, amor y rencor.
No tengo valor de día me enfrio, de noches sorprendo soy del bien, del mal. A veces normal...
Soy humano, soy humano. soy muy dulce, y algo amargo.
Aprendo de todo lo que veo, aunque apenas nunca leo.
Soy humano, soy humano. A veces guapo, a veces tarado.
Me tiro al agua, sin saber nadar, y cuando me ahogo, me pongo a cantar.
Echo de carne y huesos, agua y desechos, amor y rencor.
No tengo valor de día me enfrio, de noches sorprendo soy del bien, del mal. A veces normal...
Soy humano...
Echo de carne y huesos, agua y desechos, amor y rencor.
No tengo valor de día me enfrio, de noches sorprendo soy del bien, del mal. A veces normal...
Per intentar explicar a un amic que viu a Andalusia la complexa situació de violència al carrer que estem vivint, he descobert un diari digital interessantíssim: "El Punto Crítico, Derechos Humanos". Relata la síndrome de Sherwood que estem patint al país, la repressió estudiada i malèvola que exerceixen les forces policials. La majoria de referències que hi ha a Google sobre aquesta síndrome és en català, per això em sembla interessant que aquest diari mexicà (?) en faci ressò. Em reservo la opinió sobre aquesta síndrome, per l'estupefacció i el rebuig que em genera. I després acusen a la gent del carrer de terroristes. Aquestes persones no mereixen el reconeixement com a institució ni com a autoritat. Són menyspreables. Vull llegir l'article sencer de "El punto crítoco. Derechos humanos" Vull llegir l'article sencer de la Directa (2012)
Despierta España. Despierta de tu letargia. Mira a los pueblos de tu estado y escucha su voz. No la voz de los intereses mediáticos, ni la de los políticos ineptos que no cumplen su deber de "deberse a la gente". Mira a las mujeres y a los hombres que salen a la calle desde hace diez años, porque no están de acuerdo con un estado que oprime. Míralas con tus ojos y escúchalos con tus orejas. Puedes sentir sus cantos de lucha, sus gritos de libertad, sus llantos de impotencia. Despierta España! ¿Hay vida más allá de vuestra persecución ciega y obstinada? ¿En serio que nadie se pregunta por qué salimos a la calle, día tras día? ¿En serio que nadie tiene curiosidad por saber qué inquietud nos mueve a organizar un referéndum? ¿En serio que os sirven los argumentos de una curia envenenada y perversa? Despierta España y pregunta a tu gobierno y a sus asociados por qué persiguen la libre expresión, por qué mienten para seguir en su puesto, por qué encubren la violencia absurda de la policía, por qué su único objetivo es humillar a una sociedad que persigue un sueño.
Y, dime España, si tienes miedo a un frasco de fairy, dime si la prisión es una reacción coherente ante un referéndum. Dime si te ves amenazada por un pueblo que inunda sus calles para mejorar su realidad. ¿No debería ser esta la actitud de todo pueblo democrático?
Despierta España, levántate y anda. Pero no te equivoques: tu peligro no es quien busca libertad. Tu peligro es quien la persigue. (Hoy no propongo música. Hoy mi tristeza tiene la voz del silencio.)
Em meravella que un anunci amb el títol "Aprendre" pugui ser tan polivalent :)
Què promociona un lema tan obert?
De quin àmbit parteix?
Us ressona alguna de les seves idees?
El podem fer extensiu en algun punt de la nostra vida?
...
Aprenguem, aprenguem totes i tots.
I, de pas, també pot ser interessant passejar-se pel pavelló olímpic de la Vall d'Hebron el proper cap de setmana.
I ja posades, si us ve de gust, comparteixo també una entrevista a la Sara Berbel una dona emprenedora, que qüestiona com la societat situa a les dones, i pot resituar-nos des d'una mirada positiva i empoderada viscuda en primera persona. "Un món igualitari és un món més just." Doncs sí, oi? Vull escoltar l'entrevista a la Sara Berbel
