M'acomiado sabent que no estaré enlloc tan bé com aquí. Trobaré un racó que me'l senti tan propi?... Difícil.
Me'n vaig i porto la motxilla carregada de vivències que m'han fet eterna aprenent del dia a dia. I tan plena em sento, que ara mateix em ve de gust obrir aquest bagatge a nova gent, nous espais.
Enyoraré el tragí dels passadissos, "el asombro" dels menuts, la capacitat de reinventar-nos a cada moment... N'estic segura.
Compartirem, en la distància, el repte de fer un equip on cadascú se senti constructor del projecte. El gran repte d'acompanyar als nostres infants (i les seves famílies); perquè treguin allò meravellós que ens fa persones úniques i creadores, amb els nostres dons, d'un món més habitable.
Roderes de fang
Marcel Lázara i Júlia Arrey
Bon camí bonica!!!! Estic convençuda d'aquesta bona feina que heu fet, i que jo vaig ser particep un anyet de la meva vida, poder-la gaudir i poder-la compartir!!! Ha estat un plaer, gaudeix d'aquest fer allà on vagis!!! Un petó
ResponEliminaGràcies Marta! El teu pas per l'escola va ser un regal, et tinc molt present!
EliminaUn petó!!!
M'encanta que siguis una eterna aprenent del dia dia. Molta sort en la nova etapa!!! ;)
ResponEliminaM'encanta trobar persones amb qui compartir aquests pensaments i desitjos. El camí té molt més sentit!
EliminaJo et trobaré a faltar com a mestra dels meus fills, però sé que allà on vagis d'altres gaudiran de tu, així que espero compartir-te d'altres maneres! :)
ResponEliminaTotes heu construït el que sóc, m'emporto una mica de cadascuna en la meva essència. També trobaré a faltar aquest petit o gran món que hem compartit. Encantada d'haver coincidit i a punt per retrobar-te!;)
ResponElimina