Però la imatge del Junqueras donant classes enmig dels presidiaris, la trobo d'una llum increïble. Que orgullosa em sento d'aquests agents transformadors, en aquestes condicions tan pèssimes i indesitjables.
Una abraçada de llibertat, de la llibertat que dóna el pensament i el trascendent. Per aquesta llibertat no hi ha cap barrot que empresoni. Gràcies per seguir en la lluita, nosaltres també hi som.
Una petita mostra la trobem, per exemple, en l'exposició col·lectiva "Art per la llibertat". Aquí una quarantena d’artistes vinculats al poble han cedit obres seves de diferents formats. Amb aquesta mostra es pretén posar l'art al servei de la solidaritat amb els perseguits per raons polítiques.
Són moments on la dignitat ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens fa atendre allò que està atacat deliberadament i injusta. Som un poble on les adversitats ens transformen en millors persones.
Aquesta cançó voldria que transmetés, com la situació dels nostres presos polítics, la "bellesa" (en el sentit humà) que pot arribar a expressar una situació dura i desagradable.
Catalina
Rosalia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada