25 de gener de 2018

Ja fa massa dies que ho tinc pendent de fer. Cal veure-la, entrar-hi, endinsar-s'hi: Estiu 1993, una passejada per l'ànima ferida d'una menuda de 6 anys. Una passejada que cura, sens dubte. 

Un bon treball de tots els actors. Em ve de gust destacar però la Frida i la seva cosina més petita encara, com posen en escena un joc infantil dolç i espontani, com esborren les càmares, com ens absorveixen en els seus diàlegs i gestos nets.

La tasca de ser pares, de ser pares adoptius, d'entomar morts molt doloroses, la carícia de la natura com un context reparador... tot queda parat sobre la taula d'aquesta pel·lícula. Podem menjar-ho poc a poc i digerir-ho al llarg dels dies. És com una poesia d'aquestes qüestions tan trascendents.


Estiu 1993, Carla Simón

Opinió a l'Ara

21 de gener de 2018

Aquests darrers dies he fet companyia a algú que m'estimo molt, que ens estimem molt. Malgrat el dolor del per què estem aquí i de l'operació, estic molt contenta d'aquest moment. El visc com una oportunitat de mostrar-te com t'estimo, com t'estimem, de tornar-te tantes carícies i tants pastissos. 

La música que et va agradar té certa sintonia amb el que vius. Aquí la tens, nosaltres passarem de nou!


Passe em casa
Tribalistas
Passen ocells i avions...
El temps passa, les estacions
les orenetes i els estius.

Passa per casa
t'estic esperant.

16 de gener de 2018

Em van recomanar aquesta entrevista a Elif Shafak, escriptora turca per mi una desconeguda fins ara. Us asseguro que m'entren moltes ganes de descobrir-ne llibres per tot el que diu i que podem relacionar amb la immersió nacionalista que vivim (a tots els bàndols). Pensem-hi i deixem-nos sorprendre perquè en la recerca de llibertat puguem incloure a l'altre...

"No somos un territorio ni nacemos pegados a las montañas; somos personas. Los seres humanos no somos: fluimos."

"Cada persona en tu vida puede ser un anclaje. Si reconocemos y aceptamos su diferencia, ellos también nos aceptan."

"Es en la duda y la debilidad, no en la fe ­ciega, donde nos podemos reconocer unos a otros. Nuestra única certeza es que la vida es un viaje sin destino que no tiene más sentido que el que logremos compartir con los demás".

"...el hecho de votar no convierte a un país en democrático. Si ganas elecciones, pero no respetas la división de poderes o los derechos de las minorías y encarcelas a ciudadanos por lo que dicen, no eres demócrata."

"...la tendencia de los gobiernos y sus élites a adueñarse de los estados."

"Los naciona­lismos son la herramienta con que una elite se apodera del Estado. Futbolizan la política hasta reducirla a emoción y masa e identidad: nosotros o ellos. Si dudas o intentas razonar, eres un traidor."

Llegir l'entrevista sencera

13 de gener de 2018

Aquest vespre tenim a casa un grapat de nanos de 14 anys celebrant la seva alegria particular, encara verge i neta. Riures fàcils, converses absurdes, recerques tímides del contacte amb l'altre, amb l'altra. 
Mentre sona aquesta melodia per cinquena vegada, els faig hereus d'aquesta estrofa:

"En la meua boca un correfoc ...
Ni furtant-nos els somnis
ni cremant la trinxera…
ni amb la llei, ni el tricorni
ni amb presons ni cavernescallaran a la fera."

(Un relleu directe de la fera ferotge del nostre Ovidi, enyorat Ovidi)

Correfoc
Zoo

3 de gener de 2018

Preparant la nit més màgica de l'any, pensava en totes aquelles persones que no tenen patges a prop que puguin fer-los arribar cap somni. Aquells a qui no els permetem ni somiar perquè el seu dia a dia es belluga en una dimensió sintètica, frenètica i desdenyosa; arisca i menyspreable. 

A la meva carta als tres Savis d'Orient hi demano que tothom pugui deixar parlar a l'infant que portem dins: el que cerca, el que es meravella, el que és protegit i no està sol, el que pot creure en un desig.

Tout le monde
Carla Bruni