Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dissabte, 13 de gener del 2018

13 de gener de 2018

Aquest vespre tenim a casa un grapat de nanos de 14 anys celebrant la seva alegria particular, encara verge i neta. Riures fàcils, converses absurdes, recerques tímides del contacte amb l'altre, amb l'altra. 
Mentre sona aquesta melodia per cinquena vegada, els faig hereus d'aquesta estrofa:

"En la meua boca un correfoc ...
Ni furtant-nos els somnis
ni cremant la trinxera…
ni amb la llei, ni el tricorni
ni amb presons ni cavernes
callaran a la fera."


(Un relleu directe de la fera ferotge del nostre Ovidi, enyorat Ovidi)

Correfoc
Zoo


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada