Ahir el carrer Marina es va omplir de la dignitat d'un poble que avança malgrat les insolències de la mentida i la injustícia. Pas a pas cap a la llibertat.
Hi ha molta incertesa. Desencís. Necessitat de saber com han anat les coses, com estan. Patiment cap als empresonats. Però hi som, serenament i persistent.
Com sempre en aquestes concentracions de gent hi ha veritables cartells literaris, amb humor, amb saviesa, amb encert, amb ironia... Aquest m'ha servit per sintetitzar l'ara.
"Miro endavant i no veig clar on anem.
Llavors, miro endarrera i veig clar d'on fugim."

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada