1 de novembre de 2017

Avui és dia de morts, en el bon sentit. En el sentit que els tenim presents, que intuïm que estan en algun paradís ple de llum. 

I als vius, ens toca sentir-nos molt i molt vius. Cap renúncia als somnis, i molta energia encara per desplegar. 

Poc a poc, pas a pas. Ho tenim més a prop.

M'agafo a aquesta estrofa del Xoel López:

Yo soñaba, cada día, poder alcanzar la playa
y ahora está tan cerca 
Casi ya la puedo oler. 

Y espero, cada vez, más próximo el final 
ya puedo sentir tierra seca 
tras la arena mojada.

Tierra
Xoel López

 Vanesa, aquest va per tu.