Avui he dinat amb tres generacions, tres mirades i tres cors nets que brillen.
Roser, Sílvia, Mariona. Avui ens hem trobat com aquell qui es topa a mig camí, assaborint carxofetes en un arròs bastant casolà, un vi blanc (bo, no només per l'etiqueta!) i una coca de poma espectacularment deliciosa.
Faig un creuament entre l'encontre, el meu trajecte personal i la cançó que he descobert. Prenc frases de la cançó traduïda maldestrament, que m'inspiren.
Amb totes aquestes estrelles als meus peus
Sento com l'extensió de les ales prenen al cel com una poesia
Quan estem en l'amor, estem vius
Quan he suportat tot el que puc...
dins meu s'ha trencat alguna cosa
Anem constantment cap al nord
Som una part de la bellesa
Pegasis
Jesca Hoop
Concert en directe
A guitarra pelada,
menys glamour i més essència.
Un petó a les tres. Gràcies a la vida per fer-vos trobadisses en aquest moment. Sou una mica de curació, n'estic segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada