Als senyors i senyores que prohibiu donar menjar als refugiats o immigrants o a qualsevol humà... rebeu de tot cor la meva indiferència.
Quan l'altre em remou les entranyes, perquè som u, som parts del tot... Li donaré menjar tantes vegades com estigui al meu abast.
Impressionant història del Yarmouk. O de com la música pot transformar. De fet, allò que ens bull per dins, ens belluga, ens permet imaginar un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada