La mona per la nostra fillola portava un afegitó: entrades pel nou espectacle del Circ Cric, "Grinyols".
Veure'l i viure'l és una oportunitat per recuperar riures nets, no només els de la mainada que omple les grades, sinó els nostres propis, molts anys després de deixar de ser infants.
Enhorabona per mantenir la xispa, l'alegria, l'humor, la innocència. Tortell Poltrona i la senyoreta Titat, magnífics i eterns personatges. Quina satisfacció saber-vos a prop.
El recomano, com si fos el primer espectacle amb gags clàssics; però també amb números de malabaristes i acròbates captivadors; músics en directe... No hi ha edat límit per riure, oi? Doncs qualsevol de nosaltres, amb criatures o sense, som el públic ideal.
Un petit anunci per a fer un tastet.
Aprofito per anomenar l'extraordinària tasca dels Pallassos sense fronteres. Mentre no sapiguem triar millor els governants; mentre no puguem pressionar-los més; mentre la vergonya se'ns encén veient enfonsar-se vaixells... Pallassos sense Fronteres!
Un posicionament clar dels Pallassos sense fronteres
Per què?
Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...
diumenge, 24 d’abril del 2016
dimarts, 19 d’abril del 2016
19 d'abril de 2016
A vegades una música et balla pel cap. Et va perseguint sense saber massa d'on l'has tret. O potser sí. Finalment aconsegueixes treure-la, entonar-la, tocar-la, compartir-la. L'altre dia ens va passar amb aquest cello.
Andrew Bird
On ho.
Andrew Bird
On ho.
diumenge, 17 d’abril del 2016
diumenge 17 d'abril de 2016
La setmana passada van donar el premi al català de l'any. Certament, dels finalistes, devia ser difícil triar-ne un.
Va resultar guanyador l'Óscar Camps, el socorrista que s'ha fet famós perquè la indignació del que passa a Lesbos, l'ha portat a l'acció.
Em sembla molt interessant escoltar el seu discurs, com a ciutadà que expressa el que molts també pensem. Gràcies Óscar.
Veure el vídeo
Aprofito per linkar-vos el blog de la plataforma Stop maremortum. Una plataforma que...
Va resultar guanyador l'Óscar Camps, el socorrista que s'ha fet famós perquè la indignació del que passa a Lesbos, l'ha portat a l'acció.
Em sembla molt interessant escoltar el seu discurs, com a ciutadà que expressa el que molts també pensem. Gràcies Óscar.
Veure el vídeo
Aprofito per linkar-vos el blog de la plataforma Stop maremortum. Una plataforma que...
"Volem haver incidit en el canvi de polítiques migratòries, de protecció internacional i d’acció exterior que permetin assolir un món basat en el respecte pels drets humans, en la igualtat d’oportunitats i en el diàleg com a eina de resolució de conflictes. Alhora, Stop Mare Mortum vol deixar el llegat d’una ciutadania molt més mobilitzada, que reaccioni davant de qualsevol vulneració de drets humans".
dissabte, 9 d’abril del 2016
dissabte 9 d'abril de 2016
El passat novembre vam tenir l'ocasió de coneixer l'Enric Casasses en persona, en un recital.
Reconec que anava una mica a contra cor, pensant que, com a poeta, seria una posada en escena una mica llunàtica (ja em disculpareu els poetes i les poetes; el desconeixement fa molt mal...).
Reconec que anava una mica a contra cor, pensant que, com a poeta, seria una posada en escena una mica llunàtica (ja em disculpareu els poetes i les poetes; el desconeixement fa molt mal...).
Doncs res millor, per als prejudicis, que topar amb una realitat ben diferent a l'esperada. El recital va ser entranyable i apassionant. L'Enric i la seva poesia en veu alta em van atrapar. Gràcies, Enric, va ser un gust coincidir amb tu i la teva generositat.
Vet aquí un poema, com una flor. Ens parla de la música, de les tonades que cantussegem a vegades, de com ballem fins i tot quan dormim. Cantem, cantem, cantem. Cantem i ballem que el batec de la vida és molt més amè si ens fem nostra la música.
DE NIT
en aquest viure tan senzill
de tantes vides complicades
sobreposades i trenades
has sapigut no perdre el fil
i saps cantar moltes tonades
senzillament perquè és bonic
i quan tot dorm i tu descanses
i amb el cap planxes el coixí
qui sap els somnis on viatgen
ni quin ball balla l'esperit
Enric Casasses
dimecres, 6 d’abril del 2016
6 d'abril de 2016
Avui els meus pares fan 49 anys de casats.
Quina és la combinació ideal per a construir un camí amb la persona qui t'estimes? els anys ens n'ensenyen? l'escolta? cap a l'altre? cap a un mateix? quin misteri busquem, en les relacions? la sexualitat, les ganes de ser acaronats i desitjats, ens confonen? hi ha peatges infranquejables? han de ser per tota la vida? quin senyal ens fa pensar que ha valgut la pena, una relació de parella?...
Aquest vídeo d'"El buen tio", de Refree, m'encanta. No sé ben bé si il·lustra aquests pensaments sobre la parella. Vosaltres que creieu?
Quina és la combinació ideal per a construir un camí amb la persona qui t'estimes? els anys ens n'ensenyen? l'escolta? cap a l'altre? cap a un mateix? quin misteri busquem, en les relacions? la sexualitat, les ganes de ser acaronats i desitjats, ens confonen? hi ha peatges infranquejables? han de ser per tota la vida? quin senyal ens fa pensar que ha valgut la pena, una relació de parella?...
Aquest vídeo d'"El buen tio", de Refree, m'encanta. No sé ben bé si il·lustra aquests pensaments sobre la parella. Vosaltres que creieu?
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)

