Veure'l i viure'l és una oportunitat per recuperar riures nets, no només els de la mainada que omple les grades, sinó els nostres propis, molts anys després de deixar de ser infants.
Enhorabona per mantenir la xispa, l'alegria, l'humor, la innocència. Tortell Poltrona i la senyoreta Titat, magnífics i eterns personatges. Quina satisfacció saber-vos a prop.
El recomano, com si fos el primer espectacle amb gags clàssics; però també amb números de malabaristes i acròbates captivadors; músics en directe... No hi ha edat límit per riure, oi? Doncs qualsevol de nosaltres, amb criatures o sense, som el públic ideal.
Un petit anunci per a fer un tastet.
Aprofito per anomenar l'extraordinària tasca dels Pallassos sense fronteres. Mentre no sapiguem triar millor els governants; mentre no puguem pressionar-los més; mentre la vergonya se'ns encén veient enfonsar-se vaixells... Pallassos sense Fronteres!
Un posicionament clar dels Pallassos sense fronteres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada