Dijous vaig tenir l'oportunitat de passejar-me per les portes obertes d'un institut. I no puc evitar de comentar què em va despertar, aquesta visita.
Vaig veure adolescents envaïnt els passadissos. Adolescents que se sentien formar part d'un ens, d'una realitat que era seva i ben seva. Adolescents que desitjaven mostrar el seu dia a dia al centre. Que repetien una vegada i una altra als visitants allò que els emociona i els fa vibrar (des de la biblioteca, passant pel plató crom, les aplicacions, el laboratori científic...). Allò que acaba essent un canal d'aprenentatge o l'aprenentgatge mateix. Bastant aproximat a la vida, per cert.
Les propostes d'aprenentatge temptadores, són un ham per tenir als nanos atrapats a l'escola?
Escoltar els desitjos dels nanos i fer-los créixer, és una estratègia didàctica? Abandonar els llibres de text és un risc que ens allunya de resultats acadèmics?
Endinsar-se en les tecnologies i xarxes telemàtiques, els aboca a perdre-s'hi?
En tot cas, deixaré el debat pedagògic per un altre moment. La meva reflexió vol posar l'accent en la realitat social que es donava. El que més em va impressionar va ser com aquells nois i noies s'havien fet seu l'espai i els recursos de l'institut, com estava tot al servei de les seves idees. Em va fer pensar molt i molt. Aquí hi ha un petit secret que podríem compartir amb altres centres... És aquesta la clau de volta, per motivar als alumnes de 12 a 16 anys? Per ubicar-los en un context ric i insaciable? Per fer-los sentir útils i oferir-los llocs on el que ells proposen hi té cabuda? Per fer que l'institut sigui el seu refugi i el seu trampolí fins i tot fora de l'horari escolar?
Gràcies als qui ho feu possible. És un regal saber que aquesta opció és viable.
Pd les fotos.
La foto en blanc i negre(M. Clascà): La foto mostra uns alumnes fent propaganda del curt que van preparar per captar públic. Utilitzen avions de paper que llencen al pati.
La foto en color: Es troba en els passadissos de la planta baixa. Hi ha frases escrites que fan referència a la dignitat de les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada