Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dilluns, 14 de març del 2016

14 de març de 2016

Fa més d'un mes, quan entre mestres parlàvem del suplici del Carnestoltes a les escoles, va entrar a la conversa una paraula convidada:
"emmariol·lar-se"

Ella explicava que, més que disfressar-se, arreplegaven peces de roba o complements varis amb els quals guarnir-se. Sense representar necessàriament un paper, un rol o un personatge. Anar diferent, estrafolari, divertit.

La sort de tenir una amiga curiosa va acompanyada de tenir-ne una altra d'estudiosa de la llengua. En la recerca, va aconseguir arribar a la definició d'aquest mot, que pot trobar-se a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. 

emmariol·lar-se: v. CULT POP. Posar-se o vestir-se un emmariol·lo.

mariol·lo: m. [LC] Samarreta.

O, dit d'una altra manera,  
"Vestir amb roba de festa o diferent de l'ordinària".

Em fan il·lusió aquestes descobertes. Em fa sentir que potser la llengua no està tan morta com diuen.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada