Aquest vespre tenim a casa un grapat de nanos de 14 anys celebrant la seva alegria particular, encara verge i neta. Riures fàcils, converses absurdes, recerques tímides del contacte amb l'altre, amb l'altra. Mentre sona aquesta melodia per cinquena vegada, els faig hereus d'aquesta estrofa: "En la meua boca un correfoc ... Ni furtant-nos els somnis ni cremant la trinxera… ni amb la llei, ni el tricorni ni amb presons ni cavernescallaran a la fera." (Un relleu directe de la fera ferotge del nostre Ovidi, enyorat Ovidi) Correfoc Zoo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada