Per què?

Per la memòria, que no m'és massa fidel.
Perquè hi ha coses tan boniques a compartir!
Per quan el cor s'entristeix, poder oxigenar-me sense la traïció de la memòria...

dimarts, 20 de novembre del 2018

20N de 2018

A mi no m'agrada el flamenc. Però hi ha veus o personatges que m'hi fan apropar. Fins i tot, poden seduir-me. 

Escolto a Rosalía, en aquesta cresta d'onada on es troba, i em sembla bonic el que sento. Saber que ve d'on ve, i que fa el que fa. Saber que al meu país pot sortir-ne una nova versió del flamenc. Perquè hi conviuen cultures. I perquè ens agradaria que cap de les cultures que hi conviuen no haguessin de patir per desaparèixer.

El flamenc, ja hem comprovat que no. 

Aquells qui acusen amb tantes blasfèmies i insults denigrants, escolteu l'art de la Rosalía i que us serveixi per tapar-vos la boca. De debò que ho esteu fent molt MALAMENTE.


Malamente
Rosalía


Laura, aquesta va per tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada