Durant anys he escoltat "Caterineta", una música tradicional senzilla que et convida a somriure; el ritme és com un got de llimonada, fresc i planer.
De sobte escolto la lletra, descobreixo quantes persones al meu voltant pateixen la lletra de la Caterineta. M'esgarrifo d'imaginar-me-les amb la por a dissimular una idea que volen expressar, a amagar un producte comprat, a esborrar un missatge que volen enviar, a disculpar-se per no ser (de nou) atacades, a evitar la companyia del seu botxí... tot per por de no ser agredides.
N'hi ha moltes, massa. Em mou la recerca de com acompanyar aquest calvari, de com fer caure venes dels ulls.
Com treure el maquillatge, que molt sovint dissimula el patiment pel dolor d'acceptar la sensació de fracàs personal.
Com envalentir-les perquè puguin prendre la decisió que les farà lliures.
Com ser-hi, de debò, per portar a terme un canvi de vida: sortir de la cova del drac per caminar sense aquest forat negre que et consumeix l'ànima.
A totes vosaltres, Caterinetes.
Sapigueu-vos plenes de llum, fortes i dignes del respecte que us fa persones.
I a ballar sardanes o el que vingui de gust!
Caterineta,
Tradicional versionada pel Petit de Cal Eril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada